Dráma -fearas gaeilge

Here are some resources for drama as Gaeilge

  1. Cluiche teanga:

Cluichí Teanga

 

  1. Aimsigh na difríochtaí – An bhfuil X agat.

Tá / Níl X agam.

 

 

  1. Cluiche teanga ciorclach – babhla torthaí

Bíonn ainm ar leith ag gach páiste – 5 lámh, 5 chos, 5 bholg srl- Suíonn na páistí ar leathanach.  Cuireann an rang an cheist, “Cá bhfuil an phian?”  Freagraíonn an múinteoir “Tá pian i mo chos.”  Bíonn ar na cosa go léir áiteanna a athrú.  Tógann an múinteoir leathanach amháin agus bíonn ar an bpáiste atá fágtha áit an mhúinteora a thógáil.

 

  1. Seas suas nuair a chloiseann tú X

Léann an múinteoir scéal.  Seasann na páistí nuair a chloiseann siad focail áirithe agus suíonn siad síos arís.

 

  1. Cluiche teanga ciorclach – Cad atá agat?

Cuirtear fíorábhar (bainteach leis an scéal) ó dhuine go duine.  Seinntear ceol.  Nuair a stopann an ceol, cuireann na páistí ceist:  “Cad atá agat?”  Freagraíonn an páiste “Tá X agam”

2. Cluiche Éist agus tharraing

2. Cluiche Éist agus Tharraing

  1. Páiste A:  Tarraing bord i lár an phictiúir.
  2. Paiste A:  Tarraing babhla i lár an bhoird.
  3. Paiste A:  Tarraing spúnóg ar an taobh clé de.
  4. Paiste A:  Tarraing cupán ar an taobh deas
  5. Paiste A: Tarraing bainne ar taobh deas an cupán.
  6. Paiste A:  Tarraing mala ar an taobh clé agus ag bun an phictiúir .
  7. Paiste A:  Tarraing bosca ar an taobh deas den phictiúir.
  8. Paiste A: Tarraing ubh ar taobh deas agus ar barr an phictiúir.
  9. Paiste A: Tarraing réalta ar barr an phictiúir agus i lár.
  10. Paiste A: Tarraing madra ar taobh deas agus ag bun an phictiúir.
  1. Páiste A:  Tarraing bord i lár an phictiúir.
  2. Paiste A:  Tarraing gloine i lár an bhoird.
  3. Paiste A:  Tarraing foirc ar an taobh deas de.
  4. Paiste A:  Tarraing scian ar an taobh clé.
  5. Paiste A: Tarraing buidéal faoin scian.
  6. Paiste A:  Tarraing teach ar an taobh clé agus ag bun an phictiúir .
  7. Paiste A:  Tarraing bosca ar an taobh deas agus ag bun an phictiúir.
  8. Paiste A:  Tarraing an uimhir 453 ar an bhosca.

 

3. CLUICHÍ AITHIRISE

1. CLUICHE AITHRISE:

Deineann na leanaí fáinne.  Fiafríonn an

t-oide de leanbh amháin cad a chonaic sé

agus é ag teacht ar scoil.  Má deireann sé bus

deineann sé aithris ar an mbus.  Teann sé ar

ais go dtí a áit insan bhfáinne agus gluais-

eann na leanaí timpeall í bhfáinne agus iad

ag déanamh aithrise ar an mbus.  (Nithe eile:

traen, eitlean, éinin, beach, saighdiúir,

buachaill ar rothar, buachaill ag marcaíocht

ar chapall, buachaill ag bualadh droma, bean

ag tiomáint pram & rl.)

 

2. AN CLOG SA TUR:

Socraítear na leanaí i bhfáinne:  uimhreacha

ó 1 go 12 acu.  Toghtar leanbh chun bheith

mar an ‘clog sa tur’, agus seasann sé ar an

dtaobh thall de’n chlós.  Seasann an t-oide

nó leanbh éigin i lár an fháinne.  Glaonn sí

(sé) amach :-‘Tá an clog sa tur ag bualadh’.

(Deineann sí/sé uimhir éigin idir 1 agus 12.)  Bíonn ar na leanaí go léir go bhfuil an uimhir sin acu rás a bheith acu go dtí ‘an clog sa tur’.  An té is tuisce a shroicheann é bionn sé mar ‘an clog sa tur’ an chead uair eile.

 

3. CAIT CHRAINN:

Socraítear na leanaí i bhfáinne – triur ins gach fainne (mar na crainn) an 4u leanbh i lár an fainne mar chat chrainn.  Toghtar leanbh breise mar easog – níl aon chrann no tigh aige.  Nuair a bhuaileann sí a bhosca caithfidh gach cat crainn a chrann fein d’fhagaint agus crann nua d’fhail do fein.  Deineann an easog iarracht crann d’fhailn chomh maith.  Bionn ar an leanbh breise bheith mar easog on chéad bhabhta eile.

 

4. TEACHT I NGAN FHIOS:

Seasann na leanaí í line direach ag bun an chlois.  Toghtar leanbh agus seasann sé ar an

 

 

 

dtaobh thaill de’n chlos, a chul leis na leanaí

eile.  Deineann an rang iarracht dul treasna

an chlois gan ligint don leanbh thall iad

d’fheiscint ag gluaiseacht.  Iompaíonn an

leanbh thall timpeall go minic.  Aoinne a chionn sé as corruí chuireann sé ortha dul ar ais go bun an chlois.  An leanbh is tuisce a theann treasna bíonn sé mar ‘an leanbh thall’ an chéad uair eile.

 

5. FEACH:  DEIN SAN:

Deineann na leannaí fáinne.  Toghtar leanbh amhain agus seasann sé i lár an fhainne.  Deineann sé cleachtai rithimeacha airithe.  Go hobann smeideann sé i dtreo linbh sa bhfainne agus deireann sé ‘Dein sin’ a haon, a 2, a 3, a 4, a 5.  Sar a shroicheann sé a 5 ní mor don leanbh eile na cleachtaí ceanna a dheanamh.  Má theipeann air caithfidh sé ait a mhalartu leis an leanbh bhí i lar an fhainne.

 

6. CLUICHE LE CEOL:

Socraitear na leanaí i bhfainne.  Toghtar leanbh chun seasamh i lár an fhainne.  Soc-raionn sé siud an gniomh nach mor a dheanamh nuair a stopann an ceol, m. sh. sui sios, seasamh mar choinin, eitlean, & rl.  Gluaiseann na leanaí timpeall leis an gceol.  Stopann an ceol go hobann.  Deineann na leanaí an gniomh reamh chocraithe.  An te is deanai ag corrai bionn air seasamh i lár an fhainne.

 

7. NA LEANAÍ  SA CHOILL:

Socraitear an rang i mbeirtibh.  Togtar leanbh breise mar an uncail mallaithe.  Nuair a deireann an t-oide ‘Tá na leanaí sa choill ag rinnce’ deineann gach beirt greas rinnce.  Nuair a deireann an t-oide ‘Tá na leanaí sa choill ag rith,’ scaoilid lamha a cheile agus rithid thart go saorga.  Nuair a deireann an t-oide.  ‘Tá an t-uncail mallaithe ag teacht’, deineann gach leanbh iarracht

pairtí d’fhail an t-uncail mallaithe chomh maith le cach.  Caithfidh an leanbh a fagtar bheith mar uncail mallaithe an chead uair eile.

 

8. AG DUL AG SIOPADOIREACHT:

Toghtar leanbh amhain mar mhathair – an cuid eile de’n rang a paistí.  Togann siad cuinne amhain de’n chlos mar ‘an baile’.  Toghann siad cuinne ar an dtaobh thall de’n chlos mar ‘an siopa’.  Togthar leanbh eile mar shiopadoir.  Deireann an mhathair, ‘Tá mé ag dul go dtí an siopa.  Deinigí na rudaí seo – scuab an t-urlar, ní na headaí, cuir ar an line iad, bí ag iarnáil & rl’.  Nuair atá na páistí ag obair gluaiseann an mhathair i dtreo an tsiopa.  Stadann na páistí den obair agus éalaíonn siad amach go ciúin i ndiaidh a mhathair.  Tugann sí líosta fada don siopadoir.  Go hobann deireann sí, ‘Agus bata realach chun na páistí do bhualadh’.  Iompaíonn sí thart go hobann agus ritheann sí í ndiadh na bpáistí.

9. BHIS-A-BHIS:

Socraitear na leanaí i mbeirtibh.  Togthar leanbh breise amhain mar ‘é fein’.  Nuair a ghlaonn sé amach ‘Aghaidh le h-aghaidh’, tugann na pairtithe aghaidh ar a cheile.  Nuair a ghlaonn sé amach ‘Cul le cul!’, thugann gach beirt cul ar a cheile.  Nuair a ghlaonn sé amach ‘Bhis-a-bhis!’, caithfidh siad pairtneirí a mhalartu.  Deineann ‘sé fein’ iarracht pairtí d’fhail do fein.  Bionn ar an leanbh a fagtar bheith mar ‘é fein’ an chead unir eile.

 

10. AN PEILEACAN:

Socraitear na leanaí i bhfainne, greim laimhe acu ar a cheille…  Toghtar leanbh mar pheileacan agus seasann sé lasmuigh de’n bhfainne.  Ar an ‘gcomhartha’ eitlionn sé mor-thimpall an fhainne agus deineann sé leanbh atá ann do thadhalladh.  Bionn ar an leanbh seo a ait d’fhagaint – bearna sa bhfainne dha bharr san.  Bionn ras ag an mbeirt acu timpeall an fhainne, malairt de threo chun an bearna so do lionadh.  Bionn ar an leanbh go mbuaitear air bheith mar pheileacan an chead uair eile.

 

gcluiche go dtí nach mbionn ach leanbh amhain fagtha.  Caithfidh an leanbh sin bheith i lar an fhainne nuair a tosnaitear ar an gcluiche aris.

 

15. AN MADA RUA AGUS NA GEANNA

Socraitear na leanaí i line direach ar chul a cheile.  Toghtar leanbh amhain mar mhathair na nGe. Seasann sí ag ceann an line.  Toghtar leanbh eile mar mhada rua.  Seasann sé os comhair mathair na nGe, tamall uaithi.  Beireann na geanna ar mhathair na nGe agus deinid slabhra fada.  Deineann an mada rua iarracht breith ar an Ghe.  Deineann mathair na nGe iad do chosaint tre ghluaiseacht cliathanach, an slabhra ag iarraidh coimead ar a cul.  Ma beirtear ar an Ge deireanach bionn uirthi bheith mar an mada rua nua, bionn an sean mada rua mhathair na nGe.  Ma bristear slabhra na nGe is feidir leis an mada rua bheith ar ghe ar bith.

 

16. CAT AGUS LUCHOGA:

Cluiche istigh.  Suionn na leanaí timpeall i bhfainne ar an dtalamh.  Toghtar leanbh mar cat agus teann sé i bhfolach taobh thiar den phiano.  Toghtar tri lucha.  Ar an gcomharta ón oide fagann na lucha naiteacha sa bhfainne agus deinid lamhachan go ciuin go dtí an piano agus buailid notaí air.  Nuair a chloiseann an cat iad, tagann sé amach as a ait folaigh agus ritheann sé i ndiadh na lucha a dheineann iarracht a náit fein sa bhfainne do shroichint.  Má bheireann an cat ar luch bionn an luch sin mar chat an chéad uair eile.  Toghtar tri lucha nua.

 

17. AN CAT AGUS AN FRANCACH

Deineann na leanaí fainne.  Toghtar cat agus seasann sé lasmuigh den bhfainne.  Toghtar francach agus seasann se taobh istigh den bhfainne.  Deineann an cat iarracht breith ar   an bhFrancach.  Cabhraíonn na leannaí sa bhfainne leis an bhFrancach tre ligint do dul amach no isteach tre na lamha.  Deinid iarracht cosc a chur leis an gcat tre na lamha d’ardu no d’isliu.  Nuair a beirtear ar an

 

ndiaidh na bpaistí chun breith ortha.

Bionn ar na paisti go mbeirtear ortha cabhru leis an chead bhabhta eile.

 

20. AN MACTIRE AGUS NA CAOIRIGH

___________________________________

A    xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx  B

x

C _______________________________ D

BAILE

___________________________________

 

Seasann na leanaí taobh thiar de AB.  Seasann an Mactire ag x.  Nuair a bhuaileann an Mactire a bhosa caithfidh na caoirugh go leir rith ó AB go CD.  Deineann an Mactire iarracht breith orthu.

 

21. NA TONNTRACHA AGUS BAILITHEOIRI NA SLIOGAN:

_____________________________________

xxxxxxxxxxxxxx xxxxxxxxx  Tonntracha

_____________________________________

A                                                                   B

C————————————————– D                         v      v      v      v      v

v     v      v      v

v      v     v     v     v   Bailitheoiri

X _________________________________Y

BAILE

____________________________________

Seasann na tonntracha i line taobh thiar de AB – na bailitheoiri idir.  CD.  XY.  Ar ‘tosnaig’ tosnaíonn na tonntracha ag truslog go CD agus ar ais go AB.  Nuair a ghlaodhann an t-oide – ‘Tá an taoide istigh’ scaoileann na tonntracha laimhe a cheile agus rithid i ndiaidh na mBailitheoiri.  Tosnaitear ar an gcluiche aris – na tonntracha ag malartú aite leis na bailitheoiri.

 

22.NA LEIPREACHAIN AGUS NA SIOGA:

_____________________________________

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

LEIPREACHAIN

A _________________________________ B

 

25. BEIR AR AN EARBALL:

_____________________________________

CEANN

‘’’ vvvvvvvvvvvvvvvv vvvvvvvvvvvvv

‘                                                            v

‘                                                            v

‘                                                            v

‘                                                            v

‘                                                 Earball’

‘                                                            ‘

‘                                                            ‘

———————————————-

_____________________________________

Seasann an rang ‘na line dhirig.  Ar ‘Rith’ rithid ar aghaidh san line breacaithe ‘an ceann’ ag iarraidh breith ar an earball.  Nuair a eirionn leis seidtear an fheadog agus stopann na leanaí.  Sara tosnaitear ar an gcluiche aris cuir ar an dtriur tosaig agus deirigh dul isteach i lar na line.  Athraigh an treo ‘na rithid an chead uair eile.

 

26. BEIR AR DO PHAIRTI:

____________________________________

____________________________________

Seasann na leanaí ‘na dha fhainne, greim laimhe ag na leanaí sa bhfainne istigh ar a chéile.  Deineann an fainne istig truslog ar dheis agus fainne amuich truslog ar chlé.  Nuair a seidtear an fheadog deineann na leanaí sa bhfainne istig iarracht breith ar phairti (an te a bhí ‘na sheasamh ar chul nuair a thosnaigh an cluiche) sul a gcomhairíonn an t-oide a cuig.

 

27. AN COMHARTA DAINSEARA:

_____________________________________

BAILE DEARGA & GORMA

A xxxxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxxxxxx B

_____________________________________

C   xxxxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxxxxxx D

_____________________________________

UAITHNE AGUS BUI

X CINNIRE

_____________________________________

Seasann an rang ‘na dha line cupla coisceim a cheile ag taobh amhain de’n chlos, iad ag

 

agus é thabhairt abhaile leo.  Leanann an Fathach iad chun an ciste d’fhail ar ais.

 

33. TA AN SLIABH TRE THEINE:

Na leanaí i dhá bhfainne; ceann amhain lasmuigh de’n cheann eile agus páiste breise i lar an fhainne istigh.  Glaonn an páiste breise – ‘Tá an slibh tre theine – rith, rith, rith.’  Ar an ‘rith’ deireannach ritheann na leanaí sa bhfainne lasmuigh timpeall an chlos.  Nuair a ghlaonn an páiste breise – ‘Tá an teine muchta’ rithid ar ais agus deinid iarracht páirtí d’fhail.  Caithfidh an bhionn fagtha bheith mar ‘pháiste breise.’  Deintann na pairtithe aiteanna a mhalartu agus tosnaitear ar an gcluiche arís.

 

34.  NA SPIDEOGA AGUS NA GIOTAI ARAIN:

An rang rointe ina dhá leath, na spideoga agus na giotai arain – na giotai arain spasaithe go saorga timpeall an chlois;  iad cromtha síos.  Ar an gcomhartha eitlíonn na spideoga thart.  Nuair a seidtear an fheadog fe dhó leimeann na giotaí arain ‘na seasamh agus rithid i dtreo an bhaile; na spideoga ar a dtoir ag iarraidh breith ortha.

 

35. CLOICHINI AR AN dTRA:

Leath an ranga mar na tonntracha; iad ina seasamh i line direach ag bun an chlois agus greim laimhe acu ar a cheile.  Gluaiseann an leath eile ina dtreo on dtaobh thall den chlos go mbid i ngiorracht cupla slat doibh.  Deireann an t-oide ‘Tá na tonntracha ana ard’ (Bionn ar na tonntracha na lamha do luascadh go h-ard).  Ma deireann sí ‘Tá an taoide ag teacht isteach’ ritheann na cloichiní abhaile – na tonntracha a leanuint chun breith ortha.  Ma deireann sí ‘Tá an taoide ag dul amach’ caithfidh na cloichini seasamh mar atáid; aoinne a bhogann caithfidh sé dul isteach leis na tonntracha.

 

36. AN FROG SAN UISCE:

Na leanaí i bhfainne, an Frog ina lar agus é ‘na shui san uisce mar dhea.  Téann na leanaí

 

bhfainne ag deanamh pe gniomh a chuireann an slaitin in iul doibh M. sh. ag leimrigh, rith ar dheis, ar chle:  Chomh h-ard le tign chomh beag le coinin.  Nuair a chaitheann an Bhandraoi an slaitin ar an dtalamh rithid go dtí an baile, an Bhandraoi ar a dtoir agus i ag iarraidh breith orthu.

 

42. SAMBO DUBH:

Na leanaí ‘na line ag bun an chlois – Sambo Dubh os a gcomhair amach cupla coisceim uatha.  Ceistionn sé iad ‘An bhfuil eagla oraibh rómham?’  Deireann na leanaí ‘Níl.’

Ansan go h-obann glaodhann Sambo Dubh ‘o tá.’  Ritheann na leanaí go dtí an taobh eile de’n chlos agus deineann Sambo iarracht breith ar chuid acu.  Bionn ar na leanaí go mbeirtear ortha cabhru le Sambo.

 

43.  AN FHARRAIGE AGUS A CLANN:

Na leanaí rointe i mbuíonta – buion ins gach cuinne agus ainm eisc eigin ar gach buíon díobh.  Siulann an t-oide timpeall agus glann sí ar bhuion sa turas í leanuint m.  ‘Tá an fharraige ciuin’ siulann sí ar na barraiciní agus deineann na leanaí aithris uirthí.  Nuair a deireann sí, ‘Tá stoirm ar an bhfarraige’ deinid soar-shodar na lamha a luascadh acu.  Nuair a deireann sí, ‘Tá athru ar an bhfarraige’ rithid go leir ar ais go dtí a gchinní féin, an t-oide ag iarraidh breith ortha sara shroichid iad.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

11. CLOG NA SEAN-MHATHAR:

Toghtar leanbh amhain mar Shean Mhathair agus seasann sí i lar an fhainne.  Seineann an t-oide ar an bpiano.  Teann na leanaí ag rinnce morthimpeall na Sean-Mhathar go dtí go stopann an ceol.  Fanann gach einne go ciuin faid a bhíonn an clog ag bualadh.  Ag uimhir airithe ritheann an tSean Mhathair i ndiadh na leanaí.  Bionn ar an gcéad leanbh go mbeirtear air bheith mar Shean Mhathair an chéad uair eile.

 

12. AN CAT AGUS AN LUCH:

Socraitear na leanaí i bhfáinne, greim laimhe acu ar a cheile.  Toghtar cat agus luch Seasann siad i lár an fhainne.  Ar ‘tosnaig’ ritheann an luch isteach is amach trid na poill insan bhfainne.  Caithfidh an cat é leanuint trid na poill cheanna.  Muna ndeineann an cat san, toghtar cat nua.  Má beirtear ar an luch, tosnaitear ar an gcluiche aris le cat agus luch eile.

 

13.  CAT AN CHLOIG:

Socraitar na leanaí i bhfainne.  Toghtar cat.  Tugtar clog do.  Toghtar beirt imreoir eile agus cuirtear dalladh phuicin ortha.  Bíonn orta dul ar thoir an chait (taobh istigh de’n bhfainne.)  An te a bheireann ar an gcat bionn sé mar an chat mua.  Togann an cat imreoir eile agus teann sé isteach sa bhfainne.

 

14. TRI LUCHOGA DALLA:

Deineann na leannaí fainne.  Uimhrionn siad timpall, a 1, a 2.  Toghthar leanbh breise; teann sé ar a ghluine i lar an fhainne.  Bionn cuinne amhain den chlos mar ‘bhaile’ ag na huimhreacha a 1.  Bionn cuinne thall uaidh mar ‘Bhaile’ ag na huimhreacha a 2.  Teann na leanaí thart i bhfainne ag canadh – ‘Trí Luchoga Dalla’.  Ag focal airthe leimeann an leanbh inairde agus ritheann sé i ndiaidh na leanaí eile a dheineann iarracht an ‘baile’ a bhaint amach.  Bionn ar na leanaí go mbeirtear ortha cabhru leis an leanbh i lar an fhainne an chead uair eile.  Leantar leis an

 

bhFrancach, toghtar cat agus Francach nua agus tosnaitear ar an gcluiche arís.

 

18.  AN BHANDRAOI:

 

___________________________________

PAISTI

A xxxxxxx  xxxxxxxxx  xxxxxxxxxxxx  B

___________________________________

 

x

C________________________________D

__________________________________

 

Seasann na leanaí taobh thiar de AB.  Seasann an bhandraoi os a gcomhair amach tamall uatha, a cúl leo.  Gluaiseann sí ar aghaidh i dtreo CD ag siul, ag scipeail, ag leimrigh.  Caithfidh na leanaí aitris do dheanamh uirthi.  Nuair a iompaíonn sí ritheann na leanaí chun CD a shroichint sula mbeireann sí ortha.

 

19. AN BHFUILIR ISTIGH A BHEITHIR?

____________________________________

BAILE

—————————————————–

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

___________________________________

x                                            x

x                                            x

x                                            x

x                     x                     x

x           An Bheithir              x

x                                            x

x                                            x

___________________________________

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

NA PAISTI

—————————————————–

BAILE

___________________________________

Bionn an bheithir ‘na choladh mar dhea.  Ceistíonn na paistí é; ‘Bhfuilir istigh, a Bheithir?’  Má deireann sé – ‘gf  –  gf’ cuirid an cheist aris.  Nuair a deireann sé ‘Táim léimeann sá ‘na sheasamh agus ritheann se i

SIOGA

X _________________________________Y

BAILE

_____________________________________

Bionn greim laimhe ag na Sioga ar a cheile deinid truslog thart i bhfainne.  Deineann na leipreachain truslog ar aghaidh go AB agus ar ais.  Ar an gcomhartha rithid i ndiaidh na siog ag iarraidh breith ortha sara sroichid XY.

 

23. TOMAS CE’N UIMHIR I:

____________________________________

X FIAGAI

A_________________________________B

NA LEANAI

C_________________________________D

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

X_________________________________Y

BAILE

___________________________________

Seasann an fiagai taobh thiar de AB agus smaoinionn sé ar uimhir eigin idir 1 agus 10.

Seasann na leanaí ag CD agus iad ag tabhairt aghaidh ar an bhfiagai.  Tosnaid ag comhaireamh 1, 2, &rl, agus stadaid i ndiaidh gach uimhreach agus glaodhann an fiagai ‘sea’ ritheann na leanaí an fiagai ar a dtoir, agus é ag iarraidh breith orthu sara mbainid an baile (XY) amach.  Bionn ar na leanaí go mbeirtear orthu cabhru leis an bhfiagai an chead uair eile.

 

24. CAIT v MADRAI:

_____________________________________

CAIT

MADRAI

AIT TOSNAITHE

_____________________________________

Seasann na madrai agus ‘na cait’ ina dha line dhireacha.  Ar ‘tosnaig’ rithid fa’n line bhreacaithe timpeall na gconstaici agus ar ais aris.  Bionn an bhua ag an line is tuisce ar ais agus socair ‘na naiteacha fein aris.  Athraigh an t-ord ‘na seasann na leannaí i ndiadh gach rais.

 

 

 

 

tabhairt aghaidh ar an gceannaire atá ar an dtaobh thall de’n chlos.  Ar an ordu – ‘Ar aghaidh – gluaisigí’ siulaid go leir ar aghaidh go tapaidh.  Nuair a árdaíonn an cinnire an brat iompaid agus rithid ar ais line CD ag iarraidh breith ar AB sara shroichid an baile.

 

28. EININI OCRACHA:

Cearnog mhor i lár an chlois – malaí ponairi (t.20) scapaithe inti.  Tosnaíonn na leanaí ag

eitilt timpeall.  Nuair a seidtear an fheadóg deineann gach leanbh iarracht mála ponaire d’fhail.

 

29. AR THOIR AN MHALA PHONAIRE:

Málaí ponaire ag dáréag nó mar sin.  Ar an gcomhartha, leanann na páistí eile iad siud go bhfuil na málaí acu agus deineann siad iarracht an mála d’fhail.

 

30. NA BLATHANNA AGUS NA BEACHA:

Na blathanna (leanaí ar a ngluine) scapaithe ar fud chlois.  Eitlionn an leath eile de’n rang, na beacha, isteach is amach eathortha.  Nuair a seidtear an fheadóg leimeann na bláthanna inairde agus deinid iarracht breith ar na beacha sara sroichid an baile.

 

31. AG BREITH AR EIRBEALL DO PHAIRTI:

An rang roint i gcúplaí.  Ritheann duine de gach cúpla i ndiaidh a phairtí agus deineann sé iarracht greim d’fhailt ar a eirbeall (ribin daite atá sáite de’n gcrios).  Mar athru ar seo – leath an ranga ag rith agus an leath eile ar a dtoir.

 

32. CISTE AN FHATHAIGH:

An Fathach ina chodladh ina chaislean – an ciste (mála ponairí) taobh leis.  Gluaiseann na leanaí ar aghaidh ar na barraícíní o’n d’taobh eile den chlos.  Má dhuisionn an fathach agus má fheacann sé thart caithfidh gach aoinne cromadh síos (no seasamh mar dhealbh).  Nuair a bhid comhgarach go leor do deinid iarracht an ciste a sciobadh i ngan fhios do

 

ag scipeail thart agus canaid;

A Fhrog a stór

Rith ar mo thóir.

Go hobann leimeann an Frog anois as an uisce agus ritheann sé ar a dtóir.

 

37. AN FEIRMEOIR AGUS NA COININI:

Deineann na leanaí leimt an choinin timpeall na pairce (cearnog no fainne atá marcálta ar an dtalamh).  Tagann an feirmeoir (an t-oide) le ceithre madraí (leanaí agus iad ag siul ar na lamha agus cosa).  Ar an gcomhartha leimeann gach aoinne ‘na seasamh agus deineann na coinini iarracht an ‘bhaile’ do bhaint amach sara mbeirtear ortha.

 

38. AN CAT AGUS NA LUCHOGA:

Bionn an cat i lar an chlois agus é ‘na choladh mar dhea.  Teann na luchoga go ciuin ar na barraiciní (no ag lamhachan) o thaobh amhain de’n chlos go dtí an taobh eile.  Nuair a chloiseann an cat iad leimeann sé anairde agus ritheann sé ar a dtoir.

 

39. AN FEAR BREISE:

Marcáiltear line ar an dtalamh.  Deineann na leanaí dhá line dhireach ar gach taobh de.  Beireann gach leanbh greim láimhe ar phairtí treasna an line.  Bíodh an t-oide no leanbh eigin mar an ‘fear breise’.  Nuair a seidtear an fheadóg arís rithid go dtí an line agus deinid iarracht páirtí d’fhail.  Beidh an té a fagfar mar ‘fear breise.’

 

40. SEAN-MHATHAIR NORA?

Deineann na leanaí truslogacht thart i ndiadh ‘Sean Mhathair Nora’.  Canaid;

A Shean Mhathair Nora,

Bhfuil cnamh agat sa chofra?’

Ma deireann sí ‘Tá’ nó ‘Fan go bhfeicfidh mé’, seasann na leanaí.  Nuair a deireann Sean Mhathair Nora iarracht breith ar chuid mhaith acu.

 

41. AN FAINNE DRAOICHTA:

An Bhandroi i lar baill, slaitín draíochta ina laimh aice.  Gluaiseann na leanaí timpeall i

 

You can download the above games here: Cluichí Aithirise 2 drama

4. Cluiche Teanga

Cluichí Teanga

 

 

Cluichí teanga sa seomra ranga:

  • Curaclam na Bunscoile lch. 73
  • ‘Cluichí teanga do na bunranganna’ le Noirín Ní Nuadháin
  • Spraoi le chéile
  • pcsp.ie
  • scoilnet.ie
  • teachnet.ie

 

Ag usáid cluichí teanga sa rang:

Tréimhse réamhchumarsáide: ullmhúchán

Múineann an múinteoir an foclóir a bheidh ag teastáil i gcomhair an chluiche.

Tréimhse cumarsáide: páistí ag imirt an cluiche.

Tréimhse iarchumarsáide: Féachaint siar ar na laigí cumarsáide is mó a chuala an múinteoir agus iad a cheartú.

 

  1. Am Ciorcail

Is mise…. Is maith liom

Is mise…. Is fuath liom

Is mise… Is féidir liom

Is mise… Ba mhaith liom

 

  1. Scéal a leanúint – ó pháiste go páiste. Tosnaíonn páiste amháin le abairt. Leannann an chéad pásite eile ar aghaidh leis an scéal.

 

  1. Abairtí a cheartú – cad atá mícheart. Mar shampla, ‘D’ith mé clár dubh’, ‘Chuir mé geansaí ar mo chos’.

 

  1. Bog ar aghaidh má tá….Suíonn na páistí go léir ar chathaoireacha i gciorcal.  Glaonn an múinteoir amach; gach duine….. le gruaig fhionn bog ar aghaidh.

le bríste dubh bog ar aghaidh.

le deartháir / le deirfiúr

Gach duine a d’ith arán inniu bog ar aghaidh.

Gach duine a d’ól bainne inniu bog ar aghaidh

Gach duine gur maith leo seacláid bog ar aghaidh

 

 

 

 

 

 

  1. Mothúcháin a léiriú le mím –

Bhí brón orm….. thosaigh mé ag caoineadh

Bhí ocras orm, thosaigh mé ag ithe

Bhí tart orm, thosaigh mé ag ól

Bhí deifir orm, thosaigh mé ag rith

Bhí tuirse orm, chuaigh mé a chodladh.

 

  1. Cé mise? Cuirtear púicín ar pháiste amháin agus deanann sé/sí iarracht an páiste atá ag labhairt leis/léi aithint trí éisteacht lena g(h)uth.

 

  1. Cluiche ‘Buzz’ – Roghnaítear uimhir draíochta agus deirtear ‘buzz’ ina háit.

 

  1. Cé mise? Fiche Ceist.

 

  1. ‘Head-band’: Is ….. thú

 

  1. ‘Charades’ as gaeilge.

 

  1. ‘Chinese whisper’ as gaeilge

 

  1. Ceisteanna – mála ponairí: Caitheann na múinteoirí mála ponairí sa ciorcal le ceist.

 

  1. Cluichí Cuimhne;Baintear leas as na cluichí seo chun nathanna/frásaí/ briathra a dhaingnú. Suíonn na páistí i gciorcal. Tosaíonn na múinteoir mar shampla: Chuaigh mé go dtí an siopa agus cheannaigh  mé úll. Leannann an chéad pháiste eile ar aghaidh- Chuaigh mé go dtí an siopa agus cheannaigh mé úll agus oráiste. Leanann an cluiche ar aghaidh timpeall an chiorcail go dtí an páiste ag an deireadh. Bíonn ar an bpáiste sin na nithe uile a liostáil.

Leathnaítear an cluiche mar seo:

Chuaigh mé go dtí an siopa agus cheannaigh mé im, arán, bainne

D’oscail mé mo mhála agus thóg mé mo peann luaidhe amach….

Mo bhreithlá a bhí ann agus fuair mé geansaí….

An Nollaig a bhí ann agus fuair mé… ó Dhaidí na Nollag

 

  1. Mím –  Piocann an páiste cárta le gníomh éigin (ag snamh, ag súil, ag ól, ag súgradh, ag obair…). Deanann sé/sí mím. Caithfidh an rang a rá cad atá ar súil aige/aici. Mar shampla: Tá Síle ag ithe.

 

  1. Dhá fhiríc agus bréag amháin. Páistí ag obair i mbeirteanna. Caithfidh gach páiste trí rud a rá  – dhá rud fíor agus rud amháin bréagach

 

 

 

 

 

 

  1. Ag siúl tríd an…

Tosnaíonn gach abairt le ‘ Ag siúl tríd an….’ .

Cuireann an múinteoir suíomh éigin leis an abairt:

Ag siúl tríd an trácht agus chuala mé glóir…

Ag siúl tríd an fheirm agus chuala mé glóir…

Ag siúl tríd an sú agus chuala mé glóir….

Ag siúl tríd an scoil agus chuala mé glóir…

Ag siúl tríd an oifig agus chuala mé glóir..

Cuireann na páistí glóir oiriúnach isteach.

Samplaí eile a mhealladh ón rang.

 

  1. Siúl ar Nós

 

Glaonn an múinteoir na hordaithe agus déanann na páistí mím.

Siúl ar nós bheith ar an ngealach

Siúl ar nós bheith ag dul trasna na habhann ar chlocha

Siúl ar nós bheith ar ghaineamh te le cosa nochta

Siúl ar nós bheith ar leac oighear

Siúl ar nós bheith ag siúl ar mhil doirte ar an urlár

Siúl ar nós go bhfuil tú sa ollmhargadh agus deifir ort.

Siúl ar nós go bhfuil malaí troma agat.

              Is féidir an cluiche seo a úsáid chun na mothúcháin a léiriú:

Siúl agus cuma ort go bhfuil ocras ort

Siúl agus cuma ort go bhfuil tú lán go béal.

              Is féidir an cluiche seo a úsáid chun ról a léiriú:

Siúl ar nós Bertie Ahern

Siúl ar nós Naomi Campbell

 

  1. Cén tam é a mhactíre?

Roghnaitear an ‘mactire’ agus na ‘caoirigh’. Seasann na caoirigh i gciorcal  timpeall an mhactíre ag glaoch ‘cén tam é a mhactíre?’ Freagraíonn an mactíre  ‘tá sé a dó a chlog’ agus tógann na páistí dhá chéim ina threo. Leanann sé  seo ar aghaidh go dtí go bhfreagraíonn sé:  ‘tá sé in am lóin/am dinnéir..’

Ritheann na caoirigh agus ritheann an mactíre ina ndhiaidh

 

Na stáisiún

Cuir na stáisiún seo timpeall an seomra agus bogann na múinteoirí ar aghaidh ó stáisiún go stáisiúin. Beirt nó triúr ag gach stáisiún.

  • Cluiche bord (le fáil ar www.teachnet.ie)
  • Labhraigí Faoi (féach thíos)
  • Focail corr (féach thíos)
  • ‘Snap’ as gaeilge (usborne)
  • Cártaí imeartha (foras na gaeilge)
  • Feicim le mo shuilín beag, rud éigin a thosnaíonn leis an litir…

 

Críoch – Amhrán is fiche – An tÁmhrán Náisiúnta

 

 

Aimsigh an focal corr….

 

  1. Dearg, bán, clog, dubh
  2. Bróg, bríste, t-léine, teilifís
  3. Brón, áthas, fearg, gruaig
  4. Peann, cailc, marcéir, teach
  5. Scoil, páistí, ospidéal, siopa
  6. An Fhrainc, Málta, geansaí, An Ghréig
  7. Subh, turcaí, feoil, cat
  8. Doras, fuinneog, briosca, cathaoir
  9. Geansaí, cóta, oráiste, hata
  10. Brístí, cos, geansaí, stocaí
  11. Mála, leabhar, madra, peann
  12. Sacar, peil, iomáint, carr
  13. Úll, piorra, banana, práta
  14. Bó, caora, capaill, cailín
  15. Buí, glas, crann, gorm
  16. Bábóg, liathróid, traein, oráiste
  17. Buí, oráiste, úll, gorm
  18. Úll, oráiste, feoil, banana
  19. Camán, sliotar, bád, clogad
  20. Mála, peann, leabhar, úll
  21. Capall, cat, cailín, madra
  22. Geansaí, scian, stoca, cóta
  23. Máirt, Déardaoin, Eanair, Domhnach
  24. Úll, oráiste, piorra, leaba
  25. Bríste, léine, fuinneog, bróg
  26. Lamh, béal, srón, úll
  27. Bord, peil, cathaoir, doras
  28. Bord, cathaoir, clár dubh, madra
  29. Oráiste, méar, úll, sméara dubha
  30. Cathaoir, bord, clár dubh, sneachta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Labhraigí Faoi 

 

  • Cluiche le haghaidh triúir.
  • Bileog Focail ag beirt, Imeoir A agus B.
  • Imeoir C ag iarraidh na focail a fháil amach.
  • Imeoir A ag coinneáil an scór agus an t-am, 2 nóiméad ag imeoir C chun na focail a fháil.
  • Imeoir B ag iarraidh cabhair a thabhairt do imeoir C, trí mím a dhéanamh a bhaineann leis na focail.

 

 

 

Mé Féin

 

Ainm Aois
Súile Gruaig
Deartháir Uncail
Láidir Craiceann

 

 

 

Sa Bhaile

 

Teach Árasán
Cistin Staighre
Doras Tolg
Tine Clog

 

 

 

An Scoil

 

Seomra Ranga Clár Dubh
Cailc Léarscáil
Ag Léamh Príomhoide
Múinteoir Ag Scríobh

 

 

Bia

 

Bricfeasta Lón
Glasraí Torthaí
Arán Tae
Ag ithe Anraith

 

 

 

An Teilifís

 

An Nuacht An Aimsir
TG4 Clár Cainte
Cartún Clár Spóirt
Pictiúr R.T.É

 

Siopadóireacht

 

Siopaí Ollmhargadh
Tralaí Mála
Airgead Siopa Éadaí
Ciseán Airgeadóir

 

Caitheamh Aimsire

 

Cluichí Boird Gailf
Ag Péinteáil Ag Canadh
Rothaíocht Seoltóireacht
Ag Snámh Ag Imirt Peile

 

Éadaí

 

Carbhat Gúna
T-Léine Brístí
Lámhainní Hata
Cóta Léine

 

An Aimsir

 

Fuar Gaofar
Báisteach Scamall
Grian Teocht

 

Ócáidí Speisialta

 

Nollaig Breithlá
Cáisc Féasta
Bronntanas Cáca
Bainis Balún

 

 

6. Cluichí Drámaíochta 

Cluichí Drámaíochta

 

  1. A) Bunaithe ar na téamaí

-chun cur le agus cleachtadh a dhéanamh ar an stór focal

Bíonn na páistí i gciorcal agus tosaíonn an chéad duine

  1. Bia

Chuaigh mé ar phicnic agus thug mé im liom

Chuaigh mé ar phicnic agus thug mé im agus cáis liom

Chuaigh mé ar………………………………………im ,cáis agus úll…..

Leanann na páistí ag cur leis an liosta.

 

2.Ar Scoil

D’oscail mé mo mhála agus thóg mé mo pheann amach

D’oscail………………………………………………..mo pheann agus mo

rialóir…

Leanann na páistí sa chiorcal.

 

3.Ag Siopadóireacht/Éadaí

Cheannaigh mé T-léine

Cheannaigh mé T-léine agus stocaí

Ch………………………………………..stocaí agus gúna

Leanann na páistí leis

 

4.Ócáidí Speisialta

Mo bhreithlá a bhí ann agus fuair mé………(nó thug mo thuismitheoirí………dom).

An Nollaig a bhí ann agus fuair mé……….ó Dhaidí na Nollag

 

5.Mé Féin

Mise Ruairí agus is breá liom milseáin

Mise Máire agus is breá liom milseáin agus oráiste

Níl aon teorainn leis an gcluiche thuas. Go minic bíonn na páistí in ann a gcluichí féin a chumadh.

 

B)Cluiche a n-éilíonn an-chuid aire.

 

Na páistí i gciorcal. Tugtar uimhir do ghach duine 1,2,  3, 4, 5, 6, agus ar aghaidh suas go 26 nó 30 ag brath ar cé mhéad atá sa rang.

Le chéile tosnaítear ar rithim a bhualadh

Buail do chosa X2

Buail do bhosa X2

Coimead an rithim ag dul ar aghaidh.(Bain trial as)

Le linn na rithime Deir uimhir a 1

‘1 go 5’

Freagraíonn 5

‘5 go 8’

Leanann 8

‘8 go 23’

’23 go 15’

’15 go 6’

Is féidir le h-aon uimhir glaoch ar aon uimhir eile ach tá ar an uimhir go nglaotar air freagairt.Caithfear an rithim a choimead ag dul le linn  na cainte i.e.’1 go 5’.Muna mbíonn an chaint sa rithim cuirtear an duine as agus tosnaítear arís.

Bíonn an spóirt le seo.Is féidir é a úsáid mar cluiche téamh suas.

 

 

 

 

 

 

 

  1. C) An Comhrá Neodrach

 

Scriopt bheag é seo a thugtar do na  páistí.Ní bhíonn aon treoracha tugtha sa phíosa.Níl scéal cinnte ann fiú. Ó thaobh na drámaíochta de bíonn ar na páistí

-an suíomh a roghnú

-toin gutha a roghnú

-na carachtéir a chumadh

-scéal a dhéanamh as

Déantar seo i mbeirteanna le ranganna 3-6

 

Scriopt 1

A; Dia duit

B; Ó Dia is Muire duit

A; Cad tá ar siúl agat?

B; Rud ar bith.

A; I ndáiríre?

B; Sea. Cad tá ar siúl agatsa?

A; É seo

B; Ó
A;Bhuel feicfidh mé níos déanai tú

B; Maith go leor

 

 

Scriopt 2

A; So céard é do thuairim?

B; Nil a fhios agam

A;CÉARD?

B;Dúirt mé nach raibh a fhios agam.

A; Cén fáth nach bhfuil ?

B; Nílim cinnte

A; Brostaigh is beag ama atá againn

B; Nóiméad amháin.

A; Bhuel

B; Bhuel?

A; Bhuel céard ar mhaith leat déanamh?

B; Bainfidh mé trial as seo?

 

Ceacht iontach é seo mar baineann na páistí úsáid as an samhlaíocht agus is féidir é a dhéanamh arís agus arís eile

Thug Maeve Ingoldsby, scríbhneoir dramaí, na smaointe seo dom  ar chúrsa inseirbhíse drámaíochta i 2003.

Chuir mé gaeilge orthu mé féin agus bhain mé an  úsáid astu i ranganna drámaíochta a bhíodh á reachtáil agam féin.

 

7. Drama Bricfeasta

Sampla

 

Freastalaí: Dia daoibh ar maidin. Conas atá sibh?

 

A: Táimíd go maith go raibh maith agat.

 

Freastalaí: Ar mhaith libh tae nó caife?

 

B: Ba maith liom tae le do thoil.

 

A: Beidh caife agam.

 

C: Níor mhaith liom tae nó caife. Beidh sú oráiste agam.

 

Freastalaí: Cad a bheidh agaibh le nithe?

 

A: Beidh _____________  agus _____________ agam le do thoil.

 

B: An féidir liom _________ agus _________ a fháil le do thoil.

 

C: Beidh _____ agus __________ agam le do thoil.

 

Freastalaí: Maith go leor go raibh maith agaibh!

8. Rólghlacadh Bialann

Rólghlacadh

Freastalaí: Anois, an bhfuil sibh réidh le hordú?

Custaiméir 1: Tá. Beidh anraith agam don chéad chúrsa agus don phríomhchúrsa beidh stéig agam le sceallóga, le do thoil.

Freastalaí: Cinnte. Agus cad a bheidh le hól agat?

Custaiméir 1: Beidh gloine sú oráiste agam, le do thoil.

Freastalaí: Go breá. Anois, cad a bheidh agatsa?

Custaiméir 2: Beidh mealbhacán agamsa don chéad chúrsa agus sicín rósta agus prátaí don phríomhchúrsa, le do thoil. Agus beidh gloine 7-suas agam chomh maith.

Freastalaí: Agus tú féin, cad ba mhaith leatsa?

Custaiméir 3: Ba mhaith liom an sailéad glas don chéad chúrsa agus beidh curaí sicín agam ina dhiaidh sin, le do thoil.

Freastalaí: Agus an mbeidh deoch agat leis sin?

Custaiméir 3: Beidh. Beidh gloine sú anainn agam, le do thoil.

Freastalaí: Tá brón orm ach níl aon sú anainn againn faoi láthair.

Custaiméir 3: Ceart go leor. Beidh sú oráiste agam, mar sin.

Freastalaí: Tá go maith. Beidh mé ar ais gan mhoill.

9.

 

Teanga

 

 

Tríd

 

Drámaíocht

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

© Tionscnamh SIP 056 le NCTE  — Daithí Ó Murchú 2001

 

 

 

 

Naíonáin Shóisearacha

 

Téama:

 

Ár dtithe agus ár dteaghlaigh.

 

Forbairt Teanga:

 

In ár gcónaí le chéile/ar scáth a chéile

Ag cabhrú le daoine eile

A bheith móraigeanta, mórchroích, fláithiúl

Ár ngrá a thaispeáint

Ag mothú go bhfuilimíd slán, sábháilte agus cosanta

Ag caint le chéile

Ag éisteacht le chéile

 

Méan Drámaíochta:

 

Rann le Geaitsí

 

“Timpeall an Tí” le Treasa Ní Ailpín.

 

Nigh na héadaí x 2

Cuimil agus cuimil agus nigh na héadaí.

 

Fáisc na héadaí x 2

Fáisc agus faisc agus fáisc na héadaí.

 

Croch amach na héadaí x 2

Croch agus croch agus croch amach na héadaí.

 

Séid, a ghaoth,

Agus triomaigh na héadaí,

Séid agus séid agus triomaigh na héadaí.

 

Beir isteach na héadaí x 2

Beir agus beir agus beir isteacht na héadaí.

 

Rith isteach abhaile x 2

Rith agus rith agus rith isteach abhaile.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Náionáin Shinsearacha

 

Téama

 

Daoine in ár bpobal.

 

Forbairt Teanga:

 

M.sh. Garda, stáisiún na ngardaí, timpiste, troid, gardaí, guthán, glaoch gutháin, bangharda, dúghorm, éide gardaí.

 

Méan Drámaoíchta:

 

Stáisiún na nGardaí : Mínigh do na páistí i dtosach go gcaithfí stáisiún na gardaí a chur le chéile ar dtúis; – cillíní, binnsí, gutháin, solus form, oifig.

 

Is féidir an rang a roinnt ina ngrúpaí agus seans a thabhairt do ghrúpa amháin ag an am ar an stáisiún a rith.

 

Rólanna: ag freagairt na gutháin

Ag scríobh nótaí

Ag coiméad súil ar gadaithe ‘sna cilíní

Ag snasadh na bróga

 

Gluaisteán na nGardaí:Úsáid ceithre chathaoir agus roth más feidir, guthán, solus gorm.

 

Forbairt Breise:

 

Cuireadh a thabhairt do Garda go dtí an Rang nó,  Turas go dtí Stáisiún na nGardaí.

 

 

Rang 1

 

Téama

 

An Nádúr, thart timpeall orainn.

 

Forbairt Teanga

 

M.sh. na séasúir, síolta a chur ag fás, neadacha, éanlaith óga, ainmhithe óga, aimsir fuar, té, grianmhar, gaofar.

 

Méan Drámaíochta

 

Scéalaíocht/modh na scéalaíochta i –

 

Na hioraí nua óga.

 

Ag ullmhú an scéil:

 

An obair a bhíonn ar siúl ar an bhfeirm na tascanna difriúla a dhéanann an fear nó bean.  Na hinnill a usaidtear, ag gearradh anuas crainn le tua nó le sábh innill- ag tabhairt bia do no h-ainmhithe eagsúla, agus ag spreagadh na daltaí fuaimeanna na n-ainmhithe éagsúla a dhéanamh.  Ag tiomáint na cearca isteach sa chúb cearc, na muca go dtí an mbrocach, na caoirigh sa bharrach, na  ba go dtí an páirc agus ag déanamh deimhin de go bhfuil na gataí/dóirse dúnta go daingean.  Aithris a dhéanamh ar bhfuaimeanna ainmhithe difriúla ar an bhfeirm; m.sh. eanlaith sa choill, ioraí rua sa

choill, ag samhlú a bheith mar ainmhithe sona sásta, ainmhithe ocracha, ainmhithe scannaithe, ainmhithe ciaptha.  Plé a dhéanamh ar an iora-rua agus a nósanna.  An rang a roinnt, cuid amháin mar ioraí rua, cuid eile mar fheirmeoirí a dhéanann fuairmeanna na gcearca, na muca agus na ba chomh maith.

 

An Scéal:

 

Bhí na ferimeoirí go léir ina gcodladh go sámh sna tithe feirme.  Amuigh sa choill bheí na hioraí óga ina gcodladh sna neadacha.  Dhúisigh na hioraí óga agus dhreap siad suas ar na crainn chun cnónna a bhailiú.  D’ith siad cuid acu agus thóg siad cuid acu anuas de na crainn.  Ag an beun, thocail siad an talamh, dheineadar poll agus chuir siad na cnónna i bhfolach.  Chlúdaigh siad na poill.  Chuaigh siad ar ais go dtí na neadacha.

 

Dhuisigh na feirmeoirí, ghléas siad iad féin, agus chuaigh siad amach go dtí an clós feirme.  Thug siad bia do na cearca agus na muca, agus ansin thiomáin siad na ba amach as an clós feirme go dtí an pairc.  Dhún siad an geata go daingean.  Ansin chuaigh siad ar ais go dtei na feirmeacha, theog siad na tuanna agus ar aghaidh leo go dtí na coillte.

 

Bhí éagla ar na hioraí rua.  Rith siad síos an páirc agus chuaigh siad i bhfolach.  Thosaigh na feirmeoirí chun na crainn a leagan síos.  Bhí na hioraí corraithe, cad a tharlódh dá stór cnónna.

 

Nuair a bhí na feirmeoirí ag obair ag leagan na crainn rith na hioraí trasna na páirce agus thosaigh siad ag cogaint ar na cipíní beaga sa fal, chun poll a dhéanamh.  Bhí an poll ag dul i méid agus i méid de réir mar a bhí na hioraí ag cogaint. Ansin rith siad agus d’imigh siad i bhfolach arís chun radharc níos fearr a fháil ar na ferimeoirí.  Chas na feirmeoirí timpeall agus chonaic siad na ba ag dul amach tríd na poill sa chlaí.  Chaith siad uathu na tuanna agus rith siad siar chun na ba a thiomáint ar ais go dtí an páirc.  Rith na hioraí rua go tapa go dtí an coill, agus fuaireadar a gcuid cnonna as na poill, agus d’imigh siad leo go dtí áit nua sa choill.

 

Forbairt Breise:

 

Cén saghas comhrá a bhí ar suil idir na feirmeoirí –  beirt ag déanamh aithris ar an gcomhrá, a nguthanna, – an caint a bhéadh ar siul acu, nuair a chonaic siad na ba ag imeacht.  Caint faoi na cúiseanna ar leith a bhí acu, maidir le na crainn a leagan.  Cén fáth go raibh an adhmaid ag teastáil uathu.  Cad a dhéanfaidís leis. Siúinéir ag caint le feirmeoir mar gheall ar adhmaid.  Aithris a dhéanamh ar an gcomhrá a bheadh ar siúl idir na hioraí rua.

Rang 2

 

Téama

 

Ár Scoil

 

Forbairt Tenaga:

 

Ár gcairde ar scoil

Bródúil as an scoil

Poncúlacht, beasaí agus meas

Spraoi agus Spórt

Cluichí

Rialacha, Sábháltach

 

Méan Drámaíochta:

 

Dán:

 

Is feidir an rang a roinnt i/ngrúpaí agus bhéarsa don dán a thabhairt do gach grúpa.

 

An Gabhar sa Scoil

 

Isteach sa scoil shiúl seanghabhar

Is shuigh sé síos ar stól.

Thóg sé fod as lár na tine

Is d’ith sé é mar lón.

 

D’ól sé dúch as buidéal

Is thaitin sé leis ar ndóigh,

Chuir sé píopa cré ‘na bhéal,

Is chaith sé é go beo.

 

As a phóca thóg sé leabharín grinn,

Is thosaigh sé ag léamh,

Rinne sé rince dúinn ansin,

‘S a mheigeall thuas san aer.

 

Ag dul amach an doras dó

Chaoich sé súil amháin;

‘Is iontach an áit an scoil, ar sé,

Ach b’fhearr liom bheith i bpáirc’

 

 

Seán Mac Fheorais

 

 

 

 

Forbairt Breise:

 

Plé agus comhrá faoi scoileanna sa tseana-shaol.  Tine sa seomra, móin a thabhairt ar scoil, leithrisí lasmuigh, ag scríobh le peann agus dúch.

 

 

Rang 3

 

Téama

 

Rudaí le déanamh, caitheamh aimsire agus spraoi.

 

Forbairt Teanga:

 

Aisteoireach, bádóireacht, campáil, dreapadóireacht, damhsa, marcaíocht, ag baint taitneamh as, comórtaisí, ag ligint do scíth, spiorad fóirne có-oibriú, ag dul i bhfeabhas, fuinneamh sláinte.

 

Méan Drámaíochta:

 

  • Mím: ar méid áirithe spóirt m.sh. ramhaíochta, marcaíocht, ag imirt leadóige, snámh, ag rásaíocht.

 

  • Is duine cáiliúla spóirt mé.  20 cheist chun mé a fháil amach.

 

  • Cuir agallamh ar dhuine áitiúla a bhfuil baint acu le spóirt-téip a dhéanamh de.

 

  • Díospóireacht faoi na buntáisí agus na mí-bhuntáistí ag baint le méid áirithe caitheamh aimsire.

 

  • Dráma fé thurasóirí ag teacht Magh Ealla ag lorg eolais faoi chúrsaí spóirt agus caitheamh aimsire.

 

Forbairt Breise:

 

Fógra a ullmhú don teilifís ag cur spóirt don sláinte chun cinn.

 

Rang 4

 

Téama:

 

Custaim agus Traidisiún

 

Forbairt Teangan:

 

M.Sh. custaim, tradisiúin, piseog, gnáthaimh, creidimh, glúinte.

 

Oíche Shamhna – draíocht, ealáin dhubh, eagla, éadaí feistis, púcaí, spioraid agus mar sin de.

 

Tógra Filíochta.

 

Tar éis don rang an téama ‘Oíche Shamhna’ a phlé go mion, roinntear ina ngrúpaí iad

de réir na custaim agus traidisiúin atá réamhphléite.

 

Spreagtar na grúpaí ar leith dul i mbun fiosrúcháin agus taighde a dhéanamh ar chnúsaigh filíochta (m.sh. ins an leabharlann scoile agus leabharlann an bhaile) ag lorg dánta bainteach leis na custaim/traidisiúin atá leagtha amach roimhré, m.sh. an Cháisc nó Oiche Shamhna.

 

Cuireann na grúpaí dialann le céile bunaithe ar a gcuid fiosraithe.

 

D’fhéadfadh roinnt de na páistí na dánta a scríobh amach, cuid eile acu iad a léiriú no clúdaigh leabhair a dhearradh, á n-úsáid mar ionspioráid.

 

Léann gach grúpa a rogha filíochta agus pléitear na dea/droch phointí ós na dánta, ag tabhairt cúis maidir le cén fáth ar roghnaíodh na dánta áirithe ar an gcéad dul síos.

 

 

Rang 5

 

Téama

 

Stair in ár dTimpeall.

 

Forbairt Teangan:

 

Áth, abhann, caisleán, móta, na Normannaigh, cócaireacht, caitheamh aimsire, éadaí, postanna sa chaisleán (seirbhísigh, Rí, banríon, prionsa, banphrionsa, saighdiúirí, féirmeoirí, gabha, doctúir/cúrsaí leighis), uirlísí troda, cótaí máille, ag ionsaí, ag consaint, an difríocht idir an aois sin agus an lá atá inniu, athruithe, fothrach srl.

 

 

Módh na Drámaíochta:

 

Mím/Ag déanamh aithrise:

 

M.sh. Lig ort gur tusa an rí/an banríon/seirbhíseach/saighdiúr/dochtúir/fear draíochta/an banphrionsa/an prionsa/an gabha/naimhde.

 

  • Agallamh Beirte : Téama – ‘Ullmhúcháin do Chóisir sa Chaisleán’

M.sh.  Rí ag caint le Banríon

Banríon ag caint le Seirbhísigh

Rí ag caint le teachtaireachtaí

Rí ag caint leis na saighdiúirí.

 

Seirbhísigh ag cúlchaint/gearán lena chéile

Seirbhísigh ag caint le feirmeoirí/iascairí faoi chursaí bia

Banríon/Banphrionsa ag caint le fíodóirí/gúnadóirí

Naimhde ag eagrú ionsaí le linn an chóisir.

 

  • Biachlár a chur le chéile a bheadh oiruínach do chóisir ag an am sin.  Cúrsa Tosaigh, Príomhchúrsa, Milseog a fháil ó gach grúpa.

 

  • Scéalaithe/Filí/Fir draíochta – an tabhacht a bhain leis na daoine seo a phlé leo.  Comhtháite le téama eile le forbairt – ‘Caitheamh aimsire sa chaisléan’.  Difríocht idir Caitheamh Aimsire an aois sin agus inniu a phlé – easpa teilifíse.

 

Scéal a chumadh faoi eachtra a tharlódh ag an am sin.  Tosaíonn páiste, cuireann gach páiste eile líne leis.

 

  • Dochtúir – Duine éigin breoite sa chaisleán.  Ag déanamh scrúdú orthu, cén sórt uirlisí a úsáidfeadh sé, cén saghas oideas a scríobhfadh sé nó leigheas a thabharfadh sé.  (Ag obair i mbeirteanna-drámaí beaga a chur le chéile).

 

Forbairt Breise:

 

Dráma bheag a ullmhú leis na páistí bunaithe ar na hullmhúcháin thuasluaite.  Ligint do na páistí an dráma a phlé mar rang leatsa.  An leangan amach a shocrú, línte a chumadh.  An-chuid cur is cúiteamh is gceist.  Dráma a dhéanamh.  M.sh. Cóisir ar siúl, cuairteoirí tagtha, bia á phlé scéalaí/ffíle ag déanamh sult do gach éinne, nimh i mbia an rí, dochtúir, ionsaí ar an gcaisleán-críoch.

 

  • Ceannlínte an Nuachtáin an lá dár gcionn a chumadh.
  • Clár Nuachta don teilifís a chur le chéile bunaithe ar an eachtra.  Agallamh a chur a dhaoine áirithe m.sh. an dochtúir, an banríon.

 

 

Méan Drámaíochta:

 

An Rang a roinnt ina mbeirteanna agus iad a chur ag cur agallaimh beirte le chéile.  Béim ar leith le cur ar tionscail áitiúla.

 

 

 

Roinnt tuairimí agallaimh.

 

  • Ag dul le haghaidh agallamh
  • Stailc
  • Cuairteoír ón Aontas Eorpach
  • Ag obair  ar an líne tairgíochta
  • Ag cúlchaint
  • Timpiste

 

Forbairt Breise:

 

Sobal dhráma a chur le chéile ag baint úsáid as roinnt de na h-agallaimh beirte.

 

 

Rang 6

 

Téama

 

Domhan áitiúil tionscail agus gnólachtaí.

 

Forbairt Teanga

 

Bainisteoir, oibritheoir, rúnaí, déantúsaíocht, tairgiú, amhábhar, agallamh, tuarastal, pá, ardú céime srl.

 

Méan Drámaíochta:

 

An Rang a roinnt ina mbeirteanna agus iad a chur ag cur agallaimh beirte le chéile.  Béim ar leith le cur ar tionscail áitiúla.

 

Roinnt tuairimí agallaimh.

 

  • Ag dul le haghaidh agallamh
  • Stailc
  • Cuairteoír ón Aontas Eorpach
  • Ag obair  ar an líne tairgíochta
  • Ag cúlchaint
  • Timpiste

 

Forbairt Breise:

 

Sobal dhráma a chur le chéile ag baint úsáid as roinnt de na hagallaimh beirte.

 

 

 

 

 

© Tionscnamh SIP 056 le NCTE

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s